Badalona
Ruta turística:
Capella del cementiri.
Cementiri de Sant Crist:
En aquest cementiri, hi descansen molts badalonins il·lustres. Personatges històrics que pel seu llegat en vida han estat rellevants en diferents àmbits i etapes de la història de la nostra ciutat.
Barri medieval de Dalt la Vila:
Al barri medieval de Dalt la Vila de Badalona s’hi troben restes de l’antiga Baetulo i s’hi pot observar l’evolució de Badalona en el pas del temps, pels seus carrers silenciosos.
Aquí s'hi celebren esdeveniments i festes importants de Badalona com la fira de l'Arrop i les jornades medievals, entre d'altres.
Altres llocs interessants de Badalona:
Esglesia de Santa Maria:
Església d'una sola nau, de sis trams comptant el cor, amb capelles laterals intercomunicades i absis semicircular. La volta de canó amb arcs faixons es recolza en un ordre de pilastres corínties que separen les capelles laterals, cobertes amb volta d'aresta, com també el cor, situat als peus i amb un important orgue modern, de Blancafort de Collbató. La galeria del pis alt té, des de la reconstrucció dels anys 1940, uns balcons de planta corba. Adjacent als 3 trams superiors del cantó de l'epístola hi ha la capella dels Dolors, reconstruïda. La façana, de 1895, reconstruïda el 1958, recull elements clàssics.
La primera menció documental exacta de Santa Maria la trobem en l'acta de consagració del temple romànic el 1112. Això no obstant, Mn. Mas considera que l'origen pot ser més remot car apareix anomenada "Santa Maria" al terme de Betilone, en un document del 996. S'ha considerat, en general, que la primitiva església cristiana s'instal·là, primerament, en l'espai lliure davant del temple pagà dins el fòrum romà i posteriorment s'instal·laria sobre el temple.
Era el centre de l'antic territori de Baetulo, on s'incloïa Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet.
L'església romànica fou enderrocada per ruïna en temps del bisbe Assenci Sales (12 d'octubre de 1756). La nova construcció, projectada el 1760, es deu a l'arquitecte Francesc Renart i el mestre d'obres Josep Juli, i s'inaugurà el 25 de juliol de 1778. L'arquitecte Domènec Vidal hi afegí la capella dels Dolors (1804-1813). L'església es va incendiar el 23 de maig de 1825. El 1885 el rector demanava permís d'obres per a executar la façana i campanar segons projecte de F. Rogent. Després de la greu destrucció de 1936, que amenaçà la supervivència de l'edifici, fou reconstruït per Joan Pedrós, mentre que Joan Amigó reconstruïa la capella dels Dolors.
Barri de Dalt la Vila amb Santa maria al fons.
Esglesia de Sant Josep:
El conjunt està format per l’església, una capella i la casa rectoral. És obra de l'arquitecte Joan Amigó, autor modernista que té en aquest exemple una de les seves obres menys modernista.
L’església té una nau central de 10 m. d'ample i 35 m. de llargada i dues naus laterals de 5 m. d'ample. complimentada amb les capelles, el deambulatori i la cripta, situada sota el presbiteri. És feta amb maó, de pedra de Vinaixa, i ferro; aquest darrer element es troba camuflat a l'interior, però no a l'exterior. El seu estil és neogòtic; inicialment havia de gaudir d’una major decoració a l’exterior, però les formes goticistes foren finalment simplificades. El campanar és rectangular, de 30 metres d’alçada, i coronat per una agulla de ferro, amb una nau coberta de bigues entre arcs diafragma trilobats. A través de la torre s'accedeix a la capella lateral, paral·lela a l'edifici principal però independent d’aquest.
L'enorme creixement demogràfic que va experimentar Badalona durant la segona meitat del segle XIX, amb la creació del seu eixample vers el mar, va plantejar la creació d'una nova parròquia, que es convertí en la segona després de Santa Maria. La creació de la nova demarcació parroquial fou un fet l'any 1868, però davant la manca d'un terreny adequat on construir la nova església, la seva seu estigué provisionalment en el convent de la Divina Providència, al costat del qual s'establí la casa rectoral per al rector Francesc Ballaró.
Quan es decideix urbanitzar la plana del Corb, gràcies a les donacions de terreny d'Ignasi de Ventós i Mir el 1916, es decideix també erigir una nova església a través de col·lectes per aconseguir fons. En part, serien els diners de la nova burgesia industrial la que sufragaria el temple.
El plànol en planta del nou temple s'enllestí l'agost de 1920 i a l'octubre es posava la primera pedra el 17 d'octubre. Encara que no fou fins al 3 de desembre que es tingué el vist i plau del bisbe de Barcelona Ramon Guillamet i de l’ajudant diocesà, Enric Sagnier per a iniciar les obres. La sol·licitud dels permisos van anar a càrrec del prevere Joan Padrós l'any següent, però el trasllat definitiu fou l'any 1925, moment en què el responsable de la parròquia era mossèn Pere Rifé i Ausió.
